#terrassavintage: viatjar al passat sense moure’t del present

“Avui serà un dia especial. Són quarts de quatre i he quedat amb la Meritxell a la Plaça Vella, just a la barana, al costat de la cabina darrera el banc de pedra. Estic nerviós. És la primera cita i no sé si anar al Cinema Rambla, al Principal o al Catalunya. Crec que em decanto pel primer. Com a mínim deixen menjar crispetes. Avui estrenen Jurassic Park, fa molt bona pinta. La sessió és a les 20.30. Estic impacient. Les hores han de passar el més ràpid possible. Estic avorrit. Trucaré al Joan per si vol anar a l’Stunt Làser del Socialet a fer uns tiros. L’última vegada vam anar al Q-Zar i em va guanyar. Aquest cop no ho aconseguirà. Agafo el telèfon i el truco a casa. “Hola que hi és el Joan? Si de part de quí? Del Pep. Un moment ara s’hi posa. Ei Pep què dius? Tinc una ressaca de por. Ahir la vam fer grossa a La Nau i he acabat molt tard”.

La ressaca del Joan em fa desistir. Ja és l’hora. La Meritxell arriba puntual. Anirem a berenar a La Lyonesa però abans passarem per la llibreria Grau a veure si hi ha alguna novetat. De novetat res, el que em sorprèn és que un senyor acaba d’aparcar la seva moto a l’interior de la botiga. No ho entenc. Deu ser el fill de l’amo. Pugem carrer Sant Pere amunt. Aquest matí ha plogut i el terra rellisca. Demanem una ensaimada i un brioix de pernil dolç. Dues centes pessetes. Demà compraré un tortell per portar-lo a casa els pares. La sessió és a punt de començar. Veig la Laura esperant-se davant del cine, a la botiga del titella. Deu haver quedat amb el Xavi. Ni cas. És aigua passada. La Meri demana dos totxos, un parell de “nubes” i jo una paperina de crispetes a la tenda, entrant a la dreta del cine Rambla. Diuen que d’aquí un parell d’anys hi volen posar una botiga de roba. Espero que no. Jurassic Park ens encanta i sortint decidim anar a fer una copa a l’Àncora de Londres. Hi ha 2×1 fins a les 12. La nit promet, però vull anar a dormir d’hora que demà juguen Atlètic-Egara. Aquest any els ratllats tenen molt bon equip. Si guanyen es proclamaran campions. Bona nit”.

Podria ser una història a temps real de fa molts anys a la ciutat de Terrassa. Ho podria ser, però no és el cas. Es tracta d’una petita selecció de tweets, que durant el dia d’avui i sota el hashtag #terrassavintage, usuaris de Twitter i seguidors de @terrassa21 han anat escrivint per recordar temps pretèrits de la nostra ciutat. Una manera amena, lúdica i sobretot divertida per recordar aquelles coses, aquells indrets, aquelles botigues que han marcat la nostra vida. Una mostra més de la capacitat de les xarxes socials per crear comunitats, crear converses infinites i fins i tot arribar a construir un petit relat d’un terrassenc que ha viscut a Terrassa els darrers 30 o 40 anys.

Podeu trobar més informació sobre #terrassavintage al bloc: http://www.pocafeina.cat/